Al 27 d'agost de 1883 es va produír una de les erupcions més abruptes de la història de la civilització. L'illa volcà de Krakatau (Cracatoa) situada a l'estret generat per les illes indonèsies de Sumatra i Java va entrar en erupció.
Segons escrits de l'època l'explosió es va sentir des d'Austràlia i Mianmar (antiga Birmania). Els fums que va alliberar es van difondre per l'atmosfera en el transcurs de l'any i van alterar les pautes climàtiques del planeta durant 5 anys. El tsunami generat per l'explosió va arribar als 40 metres a les illes de Sumatra i Java, i va matar unes 37000 persones. Es veu que es pot observar un vaixell de guerra holandès 4 quilòmetres terra endins, llençat per l'explosió. De l'illa en va quedar ben poca cosa.
Al 1930 va aparéixer un nou volcà a la zona, Anak Krakatau (Fill de Cracatoa), que segons membres del Directori Indonesi de Volcanologia i Geologia d'Indonèsia està creixent a una mitjana de 4,5 metres per any, i ja ha arribat ja a 400 metres d'altura.
El volcà es resultat de la subducció de la placa Australiana cap al nord, per sota de la placa Asiàtica, amb aquest procés s'han format totes les illes indonèsies, i actualment la zona es una de les més actives tectònicament al món, ja que hi ha un gran nombre de terratrèmols i de magnituds elevades.
Aquest volcà anirà creixent amb els anys fins a un punt que es produirà una altra erupció similar a la de 1883. Es creu que l'any 416 abans de crist hi va haver una altra erupció de magnitud encara superior a la zona, aquell volcà (anomenat Protokrakatau) de 50 quilòmetres de diàmetre aproximadament conectava les illes de Java i Sumatra.
D'erupcions superirors n'hi ha hagut força al llarg de la història geològica de la Terra, però la de Krakatau al 1883 va ser la primera d'àmbit mundial degut a la prosperació dels mitjans de comunicació. El fracàs de les ajudes per part dels colons holandesos va ser un mecanisme d'independència d'Indonèsia.
Tot aquest engranatge mediàtic montat al voltant del volcà Anak Krakatau fa que cada cop que entri en erupció, gran quantitat de turistes es desplacin a la zona, i esdevinguin una font d'ingressos important.
És molt díficil que pròximament s'hi produeixi una erupció de dimensions similars a la del 416 aC. o del 1883, encara que els mitjans de comunicació i literatura es fassin molt ressó de la catàstrofe, potser per temes econòmics. Potser hauràn de passar 2300 anys més per a què es torni a produïr una erupció que afecti el clima mundial.
Actualment, a part de Krakatau, hi ha pocs volcans que puguin generar una explosió prou potent com per alliberar suficient pols a l'atmosfera i produïr un canvi climàtic significant a nivell mundial, alguns són Yellowstone i Pinatubo a Filipines, que al 1991 va alliberar gran quantitat de sofre a l'atmosfera i va fer disminuir gairebé un grau la temperatura mitjana global. Molts altres volcans són capaços de generar canvis a nivell continental o molt petits a nivell mundial amb una sola erupció.
Més sobre el ProtoKrakatau
Segons escrits de l'època l'explosió es va sentir des d'Austràlia i Mianmar (antiga Birmania). Els fums que va alliberar es van difondre per l'atmosfera en el transcurs de l'any i van alterar les pautes climàtiques del planeta durant 5 anys. El tsunami generat per l'explosió va arribar als 40 metres a les illes de Sumatra i Java, i va matar unes 37000 persones. Es veu que es pot observar un vaixell de guerra holandès 4 quilòmetres terra endins, llençat per l'explosió. De l'illa en va quedar ben poca cosa.
Al 1930 va aparéixer un nou volcà a la zona, Anak Krakatau (Fill de Cracatoa), que segons membres del Directori Indonesi de Volcanologia i Geologia d'Indonèsia està creixent a una mitjana de 4,5 metres per any, i ja ha arribat ja a 400 metres d'altura.
El volcà es resultat de la subducció de la placa Australiana cap al nord, per sota de la placa Asiàtica, amb aquest procés s'han format totes les illes indonèsies, i actualment la zona es una de les més actives tectònicament al món, ja que hi ha un gran nombre de terratrèmols i de magnituds elevades.
Aquest volcà anirà creixent amb els anys fins a un punt que es produirà una altra erupció similar a la de 1883. Es creu que l'any 416 abans de crist hi va haver una altra erupció de magnitud encara superior a la zona, aquell volcà (anomenat Protokrakatau) de 50 quilòmetres de diàmetre aproximadament conectava les illes de Java i Sumatra.
D'erupcions superirors n'hi ha hagut força al llarg de la història geològica de la Terra, però la de Krakatau al 1883 va ser la primera d'àmbit mundial degut a la prosperació dels mitjans de comunicació. El fracàs de les ajudes per part dels colons holandesos va ser un mecanisme d'independència d'Indonèsia.
Tot aquest engranatge mediàtic montat al voltant del volcà Anak Krakatau fa que cada cop que entri en erupció, gran quantitat de turistes es desplacin a la zona, i esdevinguin una font d'ingressos important.
És molt díficil que pròximament s'hi produeixi una erupció de dimensions similars a la del 416 aC. o del 1883, encara que els mitjans de comunicació i literatura es fassin molt ressó de la catàstrofe, potser per temes econòmics. Potser hauràn de passar 2300 anys més per a què es torni a produïr una erupció que afecti el clima mundial.
Actualment, a part de Krakatau, hi ha pocs volcans que puguin generar una explosió prou potent com per alliberar suficient pols a l'atmosfera i produïr un canvi climàtic significant a nivell mundial, alguns són Yellowstone i Pinatubo a Filipines, que al 1991 va alliberar gran quantitat de sofre a l'atmosfera i va fer disminuir gairebé un grau la temperatura mitjana global. Molts altres volcans són capaços de generar canvis a nivell continental o molt petits a nivell mundial amb una sola erupció.
Més sobre el ProtoKrakatau
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada