1.8.07

El Cap de Creus

Molts artistes, com Eugeni d'Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla també van caure fascinats pel paisatge mineral del Cap de Creus, poblat de formes fantàstiques producte de l'erosió del mar i el vent.

I es que al Cap de Creus és on millor s'observen les roques metamòrfiques amb un metamorfisme elevat dels Païssos Catalans; és a dir, on millor es poden observar les roques que han sofert unes temperatures i unes pressions elevades; això fa que els minerals presents a les roques canvïn totalment donant combinacions entre colors i textures no gaire comunes de veure.

El Cap de Creus és la columna vertebral dels Pirineus molt fàcilment visible i sense amagar res. Si s'estudien les condicions de temperatura i pressió s'observa que des de roses fins al far del Cap de Creus passant per Cadaqués aquestes van augmentant fins la far, on hi ha l'eix dels Pirineus i on les temperatures i pressions de la roca han arribat a nivells molt elevats.

Si a aquestes condicions que ha patit la roca hi afegim tramuntana la major part de l'any fins al punt que els arbres creixin totalment torçats, i onades colpejant amb força a la costa, les roques agafen unes formes que fascinen fàcilment i poden arribar a ser fantasmagòriques i terrorífiques.

Drac Portaló de Cadaqués:




Depenent de la ment que ho mira un essér fantàstic o un conill (Es conill de Culip):



Altres formes del Cap de Creus a:

Roques mítiques del Cap de Creus
Les roques tenen forma d'animal