Des del Pleistocè, que està datat generalment entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys el clima glacial estava caracteritzat per cicles glacials repetits en què els glaciars continentals arribaven fins al paral·lel 40 (una mica més al sud que Barcelona) en alguns llocs. Fins i tot s'estima que al moment de màxima extensió glacial, el 30% de la Terra estava coberta pel glaç, sense sumar-hi les grans extencions de sòl gelat, com les que hi ha actualment a Sibèria.
Cada avenç glacial va retenir immenses quantitats d'aigua en capes de glaç als continents d'entre 1.500 i 3.000 metres de gruix, fent que el nivell del mar baixés temporalment 100 metres o més a tota la Terra. Durant períodes interglacials, com el que estem vivint ara, eren comuns les inundacions de la costa.
Els Andes, al sud, estaven coberts pel casquet de glaç de la Patagònia. Hi havia glaciars a Nova Zelanda i a Tasmània. Els actuals glaciars decadents del Mont Kenya, Kilimanjaro i Ruwenzori a l'Àfrica oriental eren més grans, i hi havia glaciars a les muntanyes a Etiòpia.
A l'hemisferi nord, molts glaciars es fongueren en un de sol. El casquet glacial Cordillerà cobria el nordoest d'Amèrica del Nord; l'est estaba cobert pel Laurèntid. El casquet glacial Escandinavi reposava sobre el nord d'Europa, incloent-hi Gran Bretanya; l'Alpí als Alps, i als Pirineus hi havia glaceres sque arribaven fins a Andorra la Vella. Alguns glaciars menors s'estenien per Sibèria i la zona àrtica. Hi havia zones molt pantanoses i amb abundants llacs i rius que s'entrecreuaven, però d'altra banda, els deserts eren més secs i més extensos.
Mapa mundial de l'últim periode glacial:
Mapa mundial de l'últim periode interglacial:
Hi va haver diverses glaciacions durant el Pleistocè, ja que la suma dels factors que actuen a la superfície terrestre és cíclica; és a dir, podriem dir que les glaciacions són causades pel taranà del planeta, però el cert és que no es coneix ben bé aquest fenòmen que fa que la Terra tingui un clima tant delicat i variant els últims 2 milions d'anys.
Aquests cicles de glaciacions tenen una durada d'aproximadament 100.000 anys, mantenint-se amb periodes interglacials (periodes amb màxims tèrmics) durant uns 10.000 anys; i precisament fa aquests anys que estem en una etapa interglacial dins del cicle. Però la incertesa a causa del molt delicat clima a la Terra, i més durant els últims 100 anys, amb el ja no possible sinó evident augment de temperatura a causa de les emissions de diòxid de carboni, fa que no se sàpiga el futur climàtic del planeta tot i que segons els precedents (veure la gràfica de temperatures) tocaria un refredament lent fins a arribar a una altra glaciació.
En definitiva, aquests últims 10.000 anys de periode interglacial i de bon temps, per dir-ho d'alguna manera, s'ha batejat amb un altre nom, l'Holocè. Aquest bon temps semblaria que s'hauria d'acabar, però no se sap si serà així o que passarà a causa de la civilització.
Cada avenç glacial va retenir immenses quantitats d'aigua en capes de glaç als continents d'entre 1.500 i 3.000 metres de gruix, fent que el nivell del mar baixés temporalment 100 metres o més a tota la Terra. Durant períodes interglacials, com el que estem vivint ara, eren comuns les inundacions de la costa.
Els Andes, al sud, estaven coberts pel casquet de glaç de la Patagònia. Hi havia glaciars a Nova Zelanda i a Tasmània. Els actuals glaciars decadents del Mont Kenya, Kilimanjaro i Ruwenzori a l'Àfrica oriental eren més grans, i hi havia glaciars a les muntanyes a Etiòpia.
A l'hemisferi nord, molts glaciars es fongueren en un de sol. El casquet glacial Cordillerà cobria el nordoest d'Amèrica del Nord; l'est estaba cobert pel Laurèntid. El casquet glacial Escandinavi reposava sobre el nord d'Europa, incloent-hi Gran Bretanya; l'Alpí als Alps, i als Pirineus hi havia glaceres sque arribaven fins a Andorra la Vella. Alguns glaciars menors s'estenien per Sibèria i la zona àrtica. Hi havia zones molt pantanoses i amb abundants llacs i rius que s'entrecreuaven, però d'altra banda, els deserts eren més secs i més extensos.
Mapa mundial de l'últim periode glacial:
Mapa mundial de l'últim periode interglacial:
Hi va haver diverses glaciacions durant el Pleistocè, ja que la suma dels factors que actuen a la superfície terrestre és cíclica; és a dir, podriem dir que les glaciacions són causades pel taranà del planeta, però el cert és que no es coneix ben bé aquest fenòmen que fa que la Terra tingui un clima tant delicat i variant els últims 2 milions d'anys.
Aquests cicles de glaciacions tenen una durada d'aproximadament 100.000 anys, mantenint-se amb periodes interglacials (periodes amb màxims tèrmics) durant uns 10.000 anys; i precisament fa aquests anys que estem en una etapa interglacial dins del cicle. Però la incertesa a causa del molt delicat clima a la Terra, i més durant els últims 100 anys, amb el ja no possible sinó evident augment de temperatura a causa de les emissions de diòxid de carboni, fa que no se sàpiga el futur climàtic del planeta tot i que segons els precedents (veure la gràfica de temperatures) tocaria un refredament lent fins a arribar a una altra glaciació.
En definitiva, aquests últims 10.000 anys de periode interglacial i de bon temps, per dir-ho d'alguna manera, s'ha batejat amb un altre nom, l'Holocè. Aquest bon temps semblaria que s'hauria d'acabar, però no se sap si serà així o que passarà a causa de la civilització.
Evolució de la temperatura (vermell) i diòxid de carboni (blau) respecte la mitjana dels últims 700.000 anys:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada