Stonhenges està situat a cent quilòmetres a l’oest de Londres, en coordenades 51º10'43.90" N , 1º49'35.09" W. Ha despertat molta curiositat a les civilitzacions posteriors a la que el van crear; és la construcció megalítica més fascinant, i la seva construcció s’endinsa en el temps de civilitzacions que no van deixar escrits.
Ja al segle XVII es considerava que Stonehenge era un temple construït pels druides; però no tenia res a veure amb ells, existia de molt temps abans que els drides celtes. Arrossegava tota mena de creences, des de que era utilitzat èr fer matances a la pedra central pels druides, fins a proporcionar fertilitat a les parelles que hi dormissin; fins al punt que l’església el va estar a punt de destruir per ser un lloc de bruixeria.
Stonehenge està format per diverses parts:
Trílits o dolmens: dues pilastres de pedra rematades amb una llinda elevada a 4,4 metres d’altura. Aquests trílits són gres quarsitic.
Monòlits o Menhirs: blocs de pedra verticals.
Cromlech: cercle de menhirs.
La secció principal consta d’un cercle de trenta columnes, que té un diàmetre de 29,6 metres. Tres metres cap endins hi ha un segon anell de seixanta menhirs de, com a molt, dos metres d’altura cada un. Aquests menhirs són d’una roca eruptiva anomenada "pedra blava", duríssima i de reflexos blavosos, procedent de Gal•les. Sembla que aquests menhirs, temps enrere, podrien haver estat coronats amb llindes de pedra blava. Només en queden vint. Més endins hi ha una formació en ferradura amb cinc trílits de gran mesura, i dins hi ha una ferradura interior de 19 menhirs d’una altura inferior als 3 metres, tallats pedra blava.
Finalment en el centre s’hi troba la "pedra de l’altar" de mes de 4,8 metres d’altura, tombada sobre el terreny. Aquesta és una pedra amb un alt contingut d’alumini, cosa que li dóna una lluentor molt especial en rebre llum solar. Es de sauló verd.
A l’exterior del grup hi ha dos cercles amb trenta forats cada un, excavats en roca calcària. En un cercle més exterior es localitzen 56 clots que donen la volta al conjunt i que reben el nom de Cercles d'Aubrey. Aquest anell està encerclat per un fossat circular de 97,5 metres de diàmetre, fet amb les restes calcàries. Entre els cercles d'Aubrey i el fossat circular hi ha quatre marques denominades "quatre estacions".
A 37 metres cap el nord-oest del pòrtic de Stonehenge, pel camí d’accés, hi trobem la "pedra taló" envoltada d’una barrera i fossat circular de 4,87 metres.
Stonehenge no es va poder fer en un dia, sinó que va anar prenent diverses formes al llarg de la vida de quaranta generacions. En l’actualitat arqueòlegs consideren que va haver-hi tres fases principals de construcció.
La primera fase va tenir lloc cap a l’any 2800 aC; Quan es va fer el terraplè i el fossat circular. Es posaren les pedres i els turons denominats "les quatres estacions", així com la "Pedra Taló" en el camí d’accés. Els principals indicadors del Sol i la Lluna estaven posats. A més es van fer els 56 clots coneguts com els cercles d'Aubrey.
La segona fase va tenir lloc cap a l’any 2100 aC. Es bastiren 80 blocs de sauló blau en un semicercle o ferradura. Aquestes pedres provenien de les muntanyes de del sud-oest de Gal•les. El més probable es que les transportessin en rais per la costa gal•lesa i a través del riu Avon. Cent anys més tard, els blocs de sauló blau foren reordenats per ser substituïts per les pedres sílices que veiem actualment. Aquestes pedres es van portar des dels turons de 30 km. al nord. Els materials del semicercle anterior es deurien utilitzar per a una segona ferradura en l’interior del cercle principal.
La tercera fase té lloc cap el 1500 aC. Quan les pedres blaves foren novament enretirades per instal•lar-les en les seves posicions actuals en l'interior del cercle, a la vegada que se s’alçava al davant dels trílits l’anomenada pedra d’altar, que fou carretejada des del sud de Gal•les. Finalment cap a l’any 1100 aC. Stonehenge va ser abandonat.
Un astrònom a començaments del segle XX confirmà un secret prou conegut que circulava sobre Stonehenge: una persona al peu de la "pedra de l’altar", mirant cap a la "pedra taló" podia observar amb gran exactitud el lloc per on surt el Sol durant el solstici d’estiu, el 21 de juny.
Avui en dia s’ha trobat a més a més que els dos turons i menhirs ubicats a tocar del fossat circular estan alineats per apuntar cap a la sortida i posta de Sol dels solsticis d'estiu i hivern. També marquen la sortida i posta de la Lluna durant el solstici d’hivern. Dit altrament Stonehenge era un temple dedicat als moviments del Sol i de la Lluna; un primitiu observatori astronòmic, que permetia predir l’arribada de les estacions en previsió de les activitats dels pagesos i ensinistradors de bestiar. Posteriorment també es va convertir en un lloc sagrat, i de ritus funeraris com ho confirmen les diverses restes desenterrades en diferents llocs del recinte
Es suposa que fou alguna civilització de l’Edat de Bronze i Nolític, d’origen pre-cèltic la que hauria bastit aquest monumental conjunt. I avui en dia encara genera molta superstició.
Ja al segle XVII es considerava que Stonehenge era un temple construït pels druides; però no tenia res a veure amb ells, existia de molt temps abans que els drides celtes. Arrossegava tota mena de creences, des de que era utilitzat èr fer matances a la pedra central pels druides, fins a proporcionar fertilitat a les parelles que hi dormissin; fins al punt que l’església el va estar a punt de destruir per ser un lloc de bruixeria.
Stonehenge està format per diverses parts:
Trílits o dolmens: dues pilastres de pedra rematades amb una llinda elevada a 4,4 metres d’altura. Aquests trílits són gres quarsitic.
Monòlits o Menhirs: blocs de pedra verticals.
Cromlech: cercle de menhirs.
La secció principal consta d’un cercle de trenta columnes, que té un diàmetre de 29,6 metres. Tres metres cap endins hi ha un segon anell de seixanta menhirs de, com a molt, dos metres d’altura cada un. Aquests menhirs són d’una roca eruptiva anomenada "pedra blava", duríssima i de reflexos blavosos, procedent de Gal•les. Sembla que aquests menhirs, temps enrere, podrien haver estat coronats amb llindes de pedra blava. Només en queden vint. Més endins hi ha una formació en ferradura amb cinc trílits de gran mesura, i dins hi ha una ferradura interior de 19 menhirs d’una altura inferior als 3 metres, tallats pedra blava.
Finalment en el centre s’hi troba la "pedra de l’altar" de mes de 4,8 metres d’altura, tombada sobre el terreny. Aquesta és una pedra amb un alt contingut d’alumini, cosa que li dóna una lluentor molt especial en rebre llum solar. Es de sauló verd.
A l’exterior del grup hi ha dos cercles amb trenta forats cada un, excavats en roca calcària. En un cercle més exterior es localitzen 56 clots que donen la volta al conjunt i que reben el nom de Cercles d'Aubrey. Aquest anell està encerclat per un fossat circular de 97,5 metres de diàmetre, fet amb les restes calcàries. Entre els cercles d'Aubrey i el fossat circular hi ha quatre marques denominades "quatre estacions".
A 37 metres cap el nord-oest del pòrtic de Stonehenge, pel camí d’accés, hi trobem la "pedra taló" envoltada d’una barrera i fossat circular de 4,87 metres.
Stonehenge no es va poder fer en un dia, sinó que va anar prenent diverses formes al llarg de la vida de quaranta generacions. En l’actualitat arqueòlegs consideren que va haver-hi tres fases principals de construcció.
La primera fase va tenir lloc cap a l’any 2800 aC; Quan es va fer el terraplè i el fossat circular. Es posaren les pedres i els turons denominats "les quatres estacions", així com la "Pedra Taló" en el camí d’accés. Els principals indicadors del Sol i la Lluna estaven posats. A més es van fer els 56 clots coneguts com els cercles d'Aubrey.
La segona fase va tenir lloc cap a l’any 2100 aC. Es bastiren 80 blocs de sauló blau en un semicercle o ferradura. Aquestes pedres provenien de les muntanyes de del sud-oest de Gal•les. El més probable es que les transportessin en rais per la costa gal•lesa i a través del riu Avon. Cent anys més tard, els blocs de sauló blau foren reordenats per ser substituïts per les pedres sílices que veiem actualment. Aquestes pedres es van portar des dels turons de 30 km. al nord. Els materials del semicercle anterior es deurien utilitzar per a una segona ferradura en l’interior del cercle principal.
La tercera fase té lloc cap el 1500 aC. Quan les pedres blaves foren novament enretirades per instal•lar-les en les seves posicions actuals en l'interior del cercle, a la vegada que se s’alçava al davant dels trílits l’anomenada pedra d’altar, que fou carretejada des del sud de Gal•les. Finalment cap a l’any 1100 aC. Stonehenge va ser abandonat.
Un astrònom a començaments del segle XX confirmà un secret prou conegut que circulava sobre Stonehenge: una persona al peu de la "pedra de l’altar", mirant cap a la "pedra taló" podia observar amb gran exactitud el lloc per on surt el Sol durant el solstici d’estiu, el 21 de juny.
Avui en dia s’ha trobat a més a més que els dos turons i menhirs ubicats a tocar del fossat circular estan alineats per apuntar cap a la sortida i posta de Sol dels solsticis d'estiu i hivern. També marquen la sortida i posta de la Lluna durant el solstici d’hivern. Dit altrament Stonehenge era un temple dedicat als moviments del Sol i de la Lluna; un primitiu observatori astronòmic, que permetia predir l’arribada de les estacions en previsió de les activitats dels pagesos i ensinistradors de bestiar. Posteriorment també es va convertir en un lloc sagrat, i de ritus funeraris com ho confirmen les diverses restes desenterrades en diferents llocs del recinte
Es suposa que fou alguna civilització de l’Edat de Bronze i Nolític, d’origen pre-cèltic la que hauria bastit aquest monumental conjunt. I avui en dia encara genera molta superstició.
Alineació del sol, la pedra taló i l'altar durant el solstici d'estiu:
Alineacions astronòmiques del conjunt central:
Alineacions astronòmiques de tot el conjunt:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada