29.7.07

La formació del Sistema Solar

Actualment, la teoria més acceptada pel que fa a la formació del sistema solar diu que el Sol i els planetes es van formar al mateix temps. Segons aquesta teoria, el Sistema Solar va començar com un núvol de gas interestel•lar o nebulosa que es va anar contraient degut a la força gravitatòria fins a formar un estel, el Sol i una sèrie de cossos més petits, els planetes.

El procés va començar fa uns 4.600 milions d'anys. La nebulosa es va començar a contraure, i tot el material es va anar comprimint formant una bola de gas al centre. Aquesta nebulosa estava en rotació i la seva velocitat de rotació va anar augmentant a mesura que es contreia; això va fer que la nebulosa s'aixafés formant el disc perpendicular al l’eix de rotació. El centre del disc, on el material estava més comprimit, es va començar a escalfar formant una bola de gas calent, un protoestel; al mateix temps, lluny del centre es van formar partícules sòlides; primer metalls com el ferro i el níquel, i després roques com el silici, i a la part més exterior, gel d'aigua, d'amoníac i de metà.

A poc a poc, el refredament progressiu va deixar que es formessin petites partícules que, gràcies a la gravetat, es van anar ajuntant formant planetesimals. Amb el temps, els planetesimals van anar col•lisionant entre sí, formant cossos més grans, els planetes.

En cert moment del procés, el nucli del protoestel es va escalfar prou com per donar lloc a reaccions termonuclears de fusió, generant gran quantitat de calor. A partir d'aquest moment l'estel va començar a generar energia; i es calcula que a cada segon el Sol perd quatre tones generant-la; a més cada particula elemental de l'energia triga aproximadament un milió d'anys a sortir del centre de l'estrella fins a la seva superfície; i un cop fora triga nomès un segon en arribar a la Terra.