On és?

On és aquesta estructura? I de quin tipus d'estructura geològica es tracta?

La surgència de Cal Cameta

Prop de Cal Cameta, al municipi de La Coma i la Pedra, apareix una surgència d'aigua en èpoques de pluges abundants. Aquesta submergeix un camp i forma un petit llac. El darrer cop que s'ha observat ha estat aquesta tardor. E. Soley ha facilitat unes imatges, moltes gràcies

Si s'observa la zona, juntament amb el mapa geològic, s'observa que hi passa una falla, concretament un encavalcament.

Aquest encavalcament posa en contacte calcàries micrítiques amb gresos i margues. Les calcaries micrítiques es troben per sobre, i són solubles amb l'aigua de la pluja, això fa que tinguin força cavitats i l'aigua hi penetri. Per altra banda els gresos i margues, situats per sota, són força impermeables, d'aquesta manera l'aigua que s'havia escolat per les calcàries de la serra no pugui seguir penetrant i hagi de sortir a l'exterior.

Els dipòsits de tartera que s'observen a les fotografies s'han generat a partir de la fracturació de les calcàries.

Imatge aèria de la zona de Cal Cameta. En verd les calcàries micrítiques, en blau el llac, en gris els dipòsits de tartera i en vermell l'encavalcament.

Perfil molt esquemàtic i sense escala del funcionament de la surgència.

El futur del runam de Sallent

L'últim On és? de l'imaginorium correspon als runams de Sallent.

Aquests dipòsits suposen un problema per la salinització de l'entorn on estan situats. Us convido a reflexionar sobre el seu futur.

Una solució, que ja s'està duent a terme al dipòsit de Cardona, és la reutilització d'aquesta sal per fer-ne productes per a la indústria química. L'empresa encarregada n'és ERCROS, i estima que per reutilitzar el volum existent a Sallent trigaria més de 50 anys.

Una altra solució que està sobre la taula, i que en el seu moment va ser desestimada, consisteix en el rebliment de les galeries abandonades a les mines, així, a més de reduir volum a l'exterior es podrien evitar problemes de subsidència o d'esfondraments.

Per altra banda, una de les opcions més discutides ha estat la possibilitat de col·locar una lona impermeable que recobris tot el runam, així l'aigua de la pluja presumptivament no dissoldria ni s'emportaria les sals.

Bé, així doncs quina creieu que és la millor opció per solucionar el problema de salinització a la zona? A part dels tres esmentats n'hi ha de més eficaços? o de més barats?

La Vall de Lord fa 55 milions d'anys

Fa 55 milions d'anys, durant l'Ilerdià, anomenat així perquè va ser estudiat al Pirineu de Lleida, la Vall de Lord era una plataforma marina soma amb tendència a profunditzar-se. Aquesta plataforma marina es veu representada per les anomenades Calcàries amb Alveolina del Cadí, sobretot a la Serra del Port del Comte.

Aquestes calcàries poden arribar als 400 metres de gruix i estan formades per Alveolina, un foraminífer que vivia en aigües de plataformes marines a uns 40 metres de fondària. Quan morien els seus esquelets quedaven dipositats al fons, en ocasions formant barres litorals.

Ja que es tractava d'una plataforma marina també s'hi poden trobar fòssils de gasteròpodes, bivalves, pues d'eriçó de mar o els seus cossos sense pues, ja que quan moren se'ls separen del cos.

On és?

On és aquest runam? I de què?

Allaus a l'alt Cardener

Les zones d'allaus es classifiquen segons la conca hidrogràfica a la qual es produeixen.

Una zona d'allaus és la del Cardener, que està dividida segons les serres que la formen:

- Vessant sud i est de la Serra del Port del Comte
- Serra del Verd
- Serra d'Ensija
- Massís del Pedraforca

La Llegenda per interpretar un mapa d'allaus ràpidament és la següent:

(Feu clic a sobre per veure-la millor)

Mapa d'allaus del vessant sud del port del Comte:

Mapa d'allaus de la Serra del Verd:

Mapa d'allaus de la Serra d'Ensija:

Mapa d'allaus del Pedraforca:

Resulta que a les quatre serres de la conca del Cardener es produeix un major nombre d'allaus al vessant sud. Això es degut a una sèrie de factors.

- A causa de l'estructura de les serres, el vessant sud presenta un pendent molt més pronunciat.
- Al vessant sud, amb més pendent i per tant menys vegetació, s'hi troben superfícies més llises per on pot lliscar més fàcilment la neu.
- La tramuntana procedent del nord acumula grans gruixos de neu al vessant sud importats del vessant nord.
- Al vessant sud hi toca més el sol, això implica que els gruixos de neu es desestabilitzin més fàcilment.

Per veure el mapa complet:
Mapa 1:25 000 d'allaus del Cadí - Port del Comte - Serra del Verd - Ensija (IGC 2005)

Per veure altres zones d'allaus:
Mapes 1:25 000 de zones d'allaus de Catalunya (IGC)

Les discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys

El sud de la Vall de Lord és un dels paisatges més sorprenents del Prepirineu. S'hi troben els relleus de la Serra dels Bastets, Serra de Busa, Mola de Lord i Tossal de la Creu del Codó. Comprenen una sèrie de valls en sentit est-oest paral·leles a la geologia, i són travessades per algunes valls nord-sud que mostren talls de com és la geologia de la zona.

Les serres estan formades per conglomerats, mentre que al nord, on s'assenta la població de Sant Llorenç de Morunys, s'hi troben materials més facilment erosionables el relleu no és suau; així que es produeix un canvi brusc de relleu, evidenciant el canvi brusc també de litologies.

Aquestes estructures es van formar entre l'eocè i l'oligocè quan s'estaven aixecant els Pirineus. La zona es troba situada al front d'encavalcament pirinenc, és a dir, al límit on s'aixecava la serralada; per tant les àrees situades al nord s'aixecaven i les torrenteres que provenien d'aquests relleus desembocaven exactament a les actuals Serres de Busa, Bastets i Lord entre altres. Les torrenteres arrosegaven grava i còdols que han originat a l'actualitat els conglomerats de les Serres.

Mentre la part nord s'aixecava a la part sud s'hi dipositaven més materials. La progressió de la tectònica o aixecament determina que els propis estrats de conglomerats recent depositats es veiessin involucrats en la tectònica. Així doncs, entre l'eocè i l'oligocè, es va establir una relació molt complexa entre les parts que s'aixecaven i s'erosionaven amb les parts que es sedimentaven ja que es produïa simultàniament. Cada superfície erosionada quedava coberta per un nou estrat de conglomerats, que més endavant es veuria afectat també per la tectònica i l'erosió. Aquestes línies erosives s'han anomenat discordances, i pel fet que n'hi hagin de successives discordances progressives.

La tectònica i l'aixecament afecten els estrats pel nord

L'erosió afecta les zones més elevades, mentre que els materials erosionats es dipositen a les zones més baixes.

La tectònica i l'aixecament afecten els materials recentment dipositats.

Els materials aixecats recentment són erosionats novament, transportats i sedimentsts a les parts més baixes formant una nova discordança.

Les unitats estructurals responsables d'aixecar i empènyer els materials recentment depositats eren el Mantell del Port del Comte i Cadí, que arrossegaven sobre seu el Mantell del Pedraforca. La tectònica va originar dos plecs importants: el sinclinal de Busa, al nord del qual es troben els estrats verticals de la serra dels Bastets, i l'anticlinal de Puig-reig situat més al sud.

Context geològic de les discordances progressives. En vermell la ubicació de Sant Llorenç de Morunys, les fletxes indiquen la direcció i sentit del transport de materials per part de les torrenteres.

El primer en publicar un article sobre la zona va ser O. Riba al 1973, des de llavors se n'han realitzat motes publicacions. No es tracta d'una fenòmen únic, sinó el que millor s'observa i amb dimensions més grans. Serveix per entendre la formació dels Pirineus i el mateix model s'utilitza d'exemple en altres serralades.

Talls geològics realitzats per O. Riba (1973) on s'observen les estructures de les discordances progressives; primer al Tossal de la Creu del Codó i Serra Llarga, segon a la Mola de Lord i Tossal de Vallonga i tercer, a les Serres de Busa i Bastets.

Durant els darrers milions d'anys la zona s'ha anat erosionant donant lloc a les morfologies actuals, mentre les parts més toves s'erosionaven, els conglomerats més resistents generaven relleus en forma de crestes o barres si es disposen en estrats verticals, o bé en forma de mola si es disposen horitzontalment.

La Vall de Lord fa 60 milions d'anys

Fa aproximadament 60 milions d'anys, durant el Paleocè*, s'estaven aixecant els Pirineus, concretament el mantell superior del Pedraforca. Amb això es va formar una conca al front sud dels Pirineus (conca d'avantpaís), a la qual hi havia ambients fluvials, palustres i lacustres amb un clima força càlid.

Els materials resultants en són les anomenades Fàcies Garumnià*, esteses al llarg de tot el Prepirineu. Estan formades per argiles vermelles o negres si contenen matèria orgànica, carbonats i alguna capa de gresos quarsos que representen els cursos fluvials.

Aquestes fàcies a la Vall de Lord hi són poc representades, s'hi troben alguns metres d'argiles vermelles amb estrats prims de calcàries i gresos. Al sostre s'hi troba un estrat de calcàries bigarrades amb vermell i gris, són bioturbació o marques d'arrels de plantes que vivien a la zona en aquesta època.

Les argiles del Garumnià són molt impermeables i generen molts problemes d'inestabilitat arreu del país. A la Vall de Lord són les causants de la font de la Garganta que subministra aigua al Santuari de Lord i el Codó. A les calcàries amb decoloracions s'hi va fer una prova per utilitzar-les com a pedra ornamental, però la pedrera no va prosperar; ara s'hi observen grans blocs.

*A la columna de la dreta trobareu una simplifacació de la taula dels temps geològics (basada en la taula de l'Institut Geològic de Catalunuya) per poder-vos orientar millor.

On és?

Quin és el següent massís?

Aprofito per donar les solucions d'altres indrets.

Glacera de l'Aneto.

Estany de Banyoles.

Zona volcànica de la Garrotxa, el Croscat.

Delta de l'Ebre, Banya del Trabucador.

El Pedraforca.

Illes Medes, Meda Gran.

Col·lisions entre galàxies