20.10.08

Les discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys



El sud de la Vall de Lord és un dels paisatges més sorprenents del Prepirineu. S'hi troben els relleus de la Serra dels Bastets, Serra de Busa, Mola de Lord i Tossal de la Creu del Codó. Comprenen una sèrie de valls en sentit est-oest paral·leles a la geologia, i són travessades per algunes valls nord-sud que mostren talls de com és la geologia de la zona.

Les serres estan formades per conglomerats, mentre que al nord, on s'assenta la població de Sant Llorenç de Morunys, s'hi troben materials més facilment erosionables el relleu no és suau; així que es produeix un canvi brusc de relleu, evidenciant el canvi brusc també de litologies.

Aquestes estructures es van formar entre l'eocè i l'oligocè quan s'estaven aixecant els Pirineus. La zona es troba situada al front d'encavalcament pirinenc, és a dir, al límit on s'aixecava la serralada; per tant les àrees situades al nord s'aixecaven i les torrenteres que provenien d'aquests relleus desembocaven exactament a les actuals Serres de Busa, Bastets i Lord entre altres. Les torrenteres arrosegaven grava i còdols que han originat a l'actualitat els conglomerats de les Serres.

Mentre la part nord s'aixecava a la part sud s'hi dipositaven més materials. La progressió de la tectònica o aixecament determina que els propis estrats de conglomerats recent depositats es veiessin involucrats en la tectònica. Així doncs, entre l'eocè i l'oligocè, es va establir una relació molt complexa entre les parts que s'aixecaven i s'erosionaven amb les parts que es sedimentaven ja que es produïa simultàniament. Cada superfície erosionada quedava coberta per un nou estrat de conglomerats, que més endavant es veuria afectat també per la tectònica i l'erosió. Aquestes línies erosives s'han anomenat discordances, i pel fet que n'hi hagin de successives discordances progressives.



La tectònica i l'aixecament afecten els estrats pel nord


L'erosió afecta les zones més elevades, mentre que els materials erosionats es dipositen a les zones més baixes.

La tectònica i l'aixecament afecten els materials recentment dipositats.


Els materials aixecats recentment són erosionats novament, transportats i sedimentsts a les parts més baixes formant una nova discordança.

Les unitats estructurals responsables d'aixecar i empènyer els materials recentment depositats eren el Mantell del Port del Comte i Cadí, que arrossegaven sobre seu el Mantell del Pedraforca. La tectònica va originar dos plecs importants: el sinclinal de Busa, al nord del qual es troben els estrats verticals de la serra dels Bastets, i l'anticlinal de Puig-reig situat més al sud.


Context geològic de les discordances progressives. En vermell la ubicació de Sant Llorenç de Morunys, les fletxes indiquen la direcció i sentit del transport de materials per part de les torrenteres.

El primer en publicar un article sobre la zona va ser O. Riba al 1973, des de llavors se n'han realitzat motes publicacions. No es tracta d'una fenòmen únic, sinó el que millor s'observa i amb dimensions més grans. Serveix per entendre la formació dels Pirineus i el mateix model s'utilitza d'exemple en altres serralades.




Talls geològics realitzats per O. Riba (1973) on s'observen les estructures de les discordances progressives; primer al Tossal de la Creu del Codó i Serra Llarga, segon a la Mola de Lord i Tossal de Vallonga i tercer, a les Serres de Busa i Bastets.

Durant els darrers milions d'anys la zona s'ha anat erosionant donant lloc a les morfologies actuals, mentre les parts més toves s'erosionaven, els conglomerats més resistents generaven relleus en forma de crestes o barres si es disposen en estrats verticals, o bé en forma de mola si es disposen horitzontalment.

2 comentaris:

taleieta xica ha dit...

tinc un petit dubte/qüestió! Tal com has dit, tant busa com els bastets com tot aquest seguit de morfologies es van formar a causa de l'orogènia alpina, la qual, amb l'aixecament dels Pirineus va donar lloc a diversos ventalls al·luvials que desenvocaven a la conca de l'Ebre (tot i que aquest no hi arribava no a la conca?)...el que no sé veure jo es que, tal com a montserrat es pot veure la part més proximal i la més distal del ventall... Aqui a la vall no ho sé distingir... ón estaria la part més distal del ventall?

SAlut!

Jaume ha dit...

Ei! Montse!

Mirant el mapa geològic esquemàtic del mateix article es poden diferenciar conglomerats (parts proximals) i conglomerats amb gersos i lutites (parts distals). Les parts distals es situen entorn al "Pont Verd", on els estrats de conglomerats són pocs i menys potents que a les serres de Busa, Lord i Bastets (parts proximals). Uns quilòmetres al sud del pont es troba l'anticlinal de Puig-Reig. S'enten?

Pel que fa a la Conca de l'Ebre, la conca rep el nom del major riu que hi passa actualment, és a dir, l'Ebre, tot i que en alguns punts de la conca la xarxa hidrogràfica no tingui res a veure, com aquest cas. Suposo que va així... I no sé si t'aclareixo alguna cosa, ens veiem.

Salut!