Al llarg de la història de la vida a la Terra s'han produït cinc grans extincions i d'altres de magnituds inferiors. S'han intentat trobar explicacions per a totes elles, de moment cap és la que conté la realitat completa.
Un equip d'astrònoms ha deduït que la causa de les extincions podria ser l'augment de velocitat còsmica. La forma que té el Sol de desplaçar-se per la Via Làctia podria ser el causant d'enviar pluges de cometes a la Terra, que al seu torn produirien extincions massives al planeta Terra.
Aquests astrònoms han calculat la trajectòria del Sistema Solar al travessar la galàxia i, si es passa per la part més densa del disc galàctic la força de gravetat desplaça els cossos cap al Sol; aquest passaria per aquesta zona cada 35 o 40 milions d'anys.
L'afany per relacionar extincions i fets catastròfics amb meteorits és inexplicable; en moltes ocasions no s'ha aconseguit aquesta relació. Fins hi tot han aparegut teories sobre un Univers paral·lel on l'estrella de la Mort, anomenada Nemesi, ens envia al nostre Univers un gran meteorit cada cert temps, que el causant l'extinció corresponent.
Encara és més inexplicable quan hi ha moltes evidències que afirmen que han intervingut altres processos a les extincions i, que en algunes d'elles no s'hi ha pogut correlacionar cap meteorit. L'evidència més clara és, potser, les elevades concentracions d'iridi [Ir] en els sediments d'edats exactament iguals a les edats de les extincions. L'iridi és un element procedent d'emissions volcàniques, per tant es poden relacionar extincions amb grans etapes de vulcanisme. Per altra banda la formació de grans continents com Pangea genera climes i ecosistemes molt homogenis cosa que significa també homogeneització d'espècies.
Seguint la línia del vulcanisme els Investigadors de la Universitat d'Alberta, Canadà, han trobat una relació entre el vulcanisme submarí i esdeveniments d'extincions. Segons ells l'activitat volcànica submarina seria la culpable d'una extinció massiva als mars fa 93 milions d'anys (Cretaci), durant l'anomenat "fet anòxic"; el vulcanisme hauria deixat les profunditats marines sense oxigen i per tant, sense vida. Però encara es discuteixen els tipus de relacions entre vulcanisme i falta d'oxigen a les aigües.
En general la literatura tendeix a publicar i divulgar les causes més catastròfiques de fets relacionats amb extincions, però les evidències aporten altres causes amb més pes.
Un equip d'astrònoms ha deduït que la causa de les extincions podria ser l'augment de velocitat còsmica. La forma que té el Sol de desplaçar-se per la Via Làctia podria ser el causant d'enviar pluges de cometes a la Terra, que al seu torn produirien extincions massives al planeta Terra.
Aquests astrònoms han calculat la trajectòria del Sistema Solar al travessar la galàxia i, si es passa per la part més densa del disc galàctic la força de gravetat desplaça els cossos cap al Sol; aquest passaria per aquesta zona cada 35 o 40 milions d'anys.
L'afany per relacionar extincions i fets catastròfics amb meteorits és inexplicable; en moltes ocasions no s'ha aconseguit aquesta relació. Fins hi tot han aparegut teories sobre un Univers paral·lel on l'estrella de la Mort, anomenada Nemesi, ens envia al nostre Univers un gran meteorit cada cert temps, que el causant l'extinció corresponent.
Encara és més inexplicable quan hi ha moltes evidències que afirmen que han intervingut altres processos a les extincions i, que en algunes d'elles no s'hi ha pogut correlacionar cap meteorit. L'evidència més clara és, potser, les elevades concentracions d'iridi [Ir] en els sediments d'edats exactament iguals a les edats de les extincions. L'iridi és un element procedent d'emissions volcàniques, per tant es poden relacionar extincions amb grans etapes de vulcanisme. Per altra banda la formació de grans continents com Pangea genera climes i ecosistemes molt homogenis cosa que significa també homogeneització d'espècies.
Seguint la línia del vulcanisme els Investigadors de la Universitat d'Alberta, Canadà, han trobat una relació entre el vulcanisme submarí i esdeveniments d'extincions. Segons ells l'activitat volcànica submarina seria la culpable d'una extinció massiva als mars fa 93 milions d'anys (Cretaci), durant l'anomenat "fet anòxic"; el vulcanisme hauria deixat les profunditats marines sense oxigen i per tant, sense vida. Però encara es discuteixen els tipus de relacions entre vulcanisme i falta d'oxigen a les aigües.
En general la literatura tendeix a publicar i divulgar les causes més catastròfiques de fets relacionats amb extincions, però les evidències aporten altres causes amb més pes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada