La surgència de La Llosera

A mitja carretera de la Llosa, a la zona del Pont Verd, s'observa un salt d'aigua pel talús.

El salt d'aigua s'observa en èpoques de pluja, i immediatament després de les precipitacions. L'aigua apareix en una surgència uns centenars de metres vessant amunt, en una zona anomenada la Llosera (topònim que suggereix els materials geològics de la zona). Aquesta surgència fa poc que és activa, ja que no es reconeixen incisions fluvials ben marcades. Tampoc era massa coneguda, ja que no apareixen topònims als mapes de l'ICC, ni hi ha una normalització del topònim popular, cadascú l'anomena com pot.

A la zona de la surgència hi ha molta vegetació, cosa que dificulta la seva observació, però es pot distingir que l'aigua brolla directament d'una galeria subterrània, potser inaccessible; i, de la base d'un estrat de conglomerats, de l'Oligocè i pertanyents a la conca de l'Ebre. Els estrats cabussen lleugerament cap al nord, ja que es troben al flanc nord de l'anticlinal de Puig-Reig.

Part de la surgènica a la base de conglomerats oligocens, molt tapada per la vegetació.

Esquema de la surgència i relació amb el que s'observa a la carretera de la Llosa

Aquest brollador obre molts interrogants, que tal com diu Isaac a Bloc de camp, no s'han de resoldre amb la imaginació, per tant, no s'ha de caure en hipotètics llacs subterranis o connexions amb el forat de la Bòfia.

La surgència correspon a una galeria que recull les aigües d'una àrea determinada, però quina? El lògic és pensar que les aigües de la serra que conté la surgència, és a dir, Serra Alta i Serra de Castelló. La norma més senzilla en hidrogeologia diu que: Poques fonts i de gran cabal, equivalen a poques cavitats però extenses; i viceversa. Així doncs quina és l'extensió de la galeria? És accessible? Capta aigua dels torrents pròxims? Ja que en èpoques plujoses aparenten portar menys aigua que la que surt per la surgència.