El 13 d'agost de 1872 Hans Hendrik, un danès, va descobrir un tros de terra entre Groenlàndia i Canadà, anomenat Illa d'Hans, d'un quilòmetre de diàmetre aproximadament.
Al cap d'exactament 130 anys, el 13 d'agost, de 2002, un trencaglaç danès va plantar una bandera al planell estèril, fent esclatar una disputa internacional amb Canadà sobre la propietat de l'aflorament rocós. En la resposta, un vaixell naval canadenc desembarcava soldats a l'illa el 13 de juliol, de 2005. Immediatament van canviar la bandera danesa, vermella i blanca, per la Fulla d'Auró (dels mateixos colors) en l'exhibició més atrevida de sobirania canadenca que se'ls coneix fins ara.
El conflicte de l'Illa d'Hans és només un d'una sèrie de disputes territorials entorn al nord del planeta que podrien fer esclatar un conflicte militar, ja que els països competeixen pel control dels recursos naturals, que cada cop són menys al món. Molts conflictes han començat amb menys tensió.
El Nord pot ser una de les regions més estratègiques i perilloses en la història. En joc hi ha milers de milions de barrils de petroli i potencialment bilions de dòlars, als preus d'avui, en minerals.
A l'Àrtic occidental, els Estats Units estan reclamant una gran franja del Mar de Beaufort (la corresponent a la plataforma de la costa nord d'Alaska) que ha estat l'escena d'exploració de petroli i gas en aigües poc profundes.
A l'alt Àrtic, Rússia està reclamant una àrea enorme al llarg del marge continental polar, que alguns investigadors diuen que podria tenir tant oli i gas com Noruega, actualment un gran exportador de petroli.
El canvi climàtic està accelerant la tensió mentre el gel es fon s'obren rutes noves, fent viable desenvolupament en àrees anteriorment considerades inaccessibles. La tundra àrtica és un generador de gas molt importat, i amb la nova situació climàtica serà més fàcilment accessible.
Es van intentar tancar drets exclusius per extreure petroli i gasejar les àrees de fusió de l'oceà Àrtic central, que és actualment va més enllà del control territorial del Canadà, Rússia i altres nacions polars.
El govern canadenc va abocar centenars de milions de dòlars a exploració de petroli, utilitzant companyies de petroli com instruments de política exterior per solidificar l'enllaç del Canadà amb el nord. Van trobar força gas, però no va ser suficient i van abandonar.
Però ara els preus de petroli i gas estan molt elevats, les companyies d'energia estan retornant una vegada més al Nord a la seva cerca.
Battle of the Arctic (anglès)
The Coming Conflict in the Arctic (anglès)
Who Owns the Arctic? (anglès)
Mapa actual de l'Àrtic:
Al cap d'exactament 130 anys, el 13 d'agost, de 2002, un trencaglaç danès va plantar una bandera al planell estèril, fent esclatar una disputa internacional amb Canadà sobre la propietat de l'aflorament rocós. En la resposta, un vaixell naval canadenc desembarcava soldats a l'illa el 13 de juliol, de 2005. Immediatament van canviar la bandera danesa, vermella i blanca, per la Fulla d'Auró (dels mateixos colors) en l'exhibició més atrevida de sobirania canadenca que se'ls coneix fins ara.
El conflicte de l'Illa d'Hans és només un d'una sèrie de disputes territorials entorn al nord del planeta que podrien fer esclatar un conflicte militar, ja que els països competeixen pel control dels recursos naturals, que cada cop són menys al món. Molts conflictes han començat amb menys tensió.
El Nord pot ser una de les regions més estratègiques i perilloses en la història. En joc hi ha milers de milions de barrils de petroli i potencialment bilions de dòlars, als preus d'avui, en minerals.
A l'Àrtic occidental, els Estats Units estan reclamant una gran franja del Mar de Beaufort (la corresponent a la plataforma de la costa nord d'Alaska) que ha estat l'escena d'exploració de petroli i gas en aigües poc profundes.
A l'alt Àrtic, Rússia està reclamant una àrea enorme al llarg del marge continental polar, que alguns investigadors diuen que podria tenir tant oli i gas com Noruega, actualment un gran exportador de petroli.
El canvi climàtic està accelerant la tensió mentre el gel es fon s'obren rutes noves, fent viable desenvolupament en àrees anteriorment considerades inaccessibles. La tundra àrtica és un generador de gas molt importat, i amb la nova situació climàtica serà més fàcilment accessible.
Es van intentar tancar drets exclusius per extreure petroli i gasejar les àrees de fusió de l'oceà Àrtic central, que és actualment va més enllà del control territorial del Canadà, Rússia i altres nacions polars.
El govern canadenc va abocar centenars de milions de dòlars a exploració de petroli, utilitzant companyies de petroli com instruments de política exterior per solidificar l'enllaç del Canadà amb el nord. Van trobar força gas, però no va ser suficient i van abandonar.
Però ara els preus de petroli i gas estan molt elevats, les companyies d'energia estan retornant una vegada més al Nord a la seva cerca.
Battle of the Arctic (anglès)
The Coming Conflict in the Arctic (anglès)
Who Owns the Arctic? (anglès)
Mapa actual de l'Àrtic:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada