17.1.08

Josephoartigasia monesi

A Uruguay s'ha trobat el fòssil d'un crani que correspon al rosegador més gran conegut fins ara, una rata d'una tona de pes, va viure plàcidament a prop de l'estuari del Riu de la Plata (vegeu la visita geogràfica), i se submergia a l'aigua per menjar plantes i protegir-se dels seus escassos enemics naturals. Tot això va ser fa entre quatre i dos milions d'anys, en l'era anomenada pliocè.

Tenint en compte la morfologia actual dels grans rosegadors sud- americans, com el capibara, la paca i el pacaranà, el crani localitzat, que fa 53 centímetres, devia correspondre a un individu d'uns tres metres de llarg (del cap a la cua) i un metre i mig d'alt. L'espècie, que ha estat batejada com a Josephoartigasia monesi, i el rosegador actual amb el qual comparteixen més similituds és el Pacaranà.

El capibara o carpincho, el més gran dels rosegadors actuals, arriba als 90 quilos, mentre que la mitjana estimada per a la nova espècie era de 1.008 quilos i se suposa que n'hi podria haver hagut exemplars de fins a 2.500. Pel que fa a les dents, les incisives feien ni més ni menys que 30 centímetres, de les quals una tercera part sobresortien de la boca. L'espècie era tan gran que probablement havia de passar molt temps a l'aigua per reduir l'estrès derivat del seu pes, segons Rinderknecht. El crani va aparèixer justament en una zona anomenada platja Kiyú, no gaire lluny de Montevideo.

L'animal vivia en un ambient càlid de bosc deltaic i pantans, pràcticament marí, i s'alimentava de plantes aquàtiques i fruits. Segurament no tenia grans enemics, encara que no es descarta l'atac sobre les cries de grans felins, marsupials i aus no voladores de mida gegant, antecessores de l'actual nyandú. No és clar, però la seva plàcida existència "es devia acabar amb l'arribada de grans felins procedents de l'Amèrica del Nord", conclou Rinderknecht. L'ésser humà encara trigaria molt temps a arribar.




Extret d'el periodico.cat

(Per veue millor la imatge, cliqueu a sobre per engrandir-la)