Als Països Catalans es plantegen problemes a l’hora de delimitar l'onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut. Però se sap que durant l’extensió màxima de l'acció glacial va afectar el Pirineu al llarg d’uns 170 km de longitud, del massís de Pocets al del Canigó, amb una amplada d’uns 30 km fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, i cobria uns 4500 quilòmetres quadrats. S’han trobat dipòsits glacials al Montseny.
De la superfície anterior, les zones d’acumulació de gel de les glaceres, és a dir, on s’acumulava més neu de la que es desfeia, cobrien les zones situades damunt dels 2400 metres d’altura, tot i que a la vessant atlàntica cobrien zones per sobre dels 1800 metres. Les llengües de les glaceres baixaven fins a 900-1000 metres d’altura, i fins a 600-700 metres a la vessant atlàntica.
Als Països catalans, la glacera més occidental és la de l'Éssera, amb una llengua de 35 km de longitud, que moria a uns 900 metres d'altitud. La següent glacera cap a l’orient era la Noguera Ribagorçana, amb 22 km, que moria a 920 m i damunt la qual estava suspesa la llengua de la Noguera de Tor, que era afluent d’aquesta a 1080 metres d’altura. La Noguera Pallaresa tenia la conca glacial més important del vessant mediterrània: la vall principal recorria 52 km i davallava a 820 metres. Les valls glacials afluents per la dreta corresponien al riu de la Bonaigua, al d'Escrita i al Flamicell (18,5 km de longitud i fins a 1 000 metres d’altura); per l'esquerra, a la Noguera de Cardós (28 km i fins a 850 metres d’altura) i a la Noguera de Vallferrera (22 km i fins a 990 metres d’altura).
A la conca del Segre, més important que la vall glacial del riu Segre van ser les valls glacials dels afluents de la dreta; com el riu d'Angostrina (la seva llengua moria a 1400 metres), el riu d'Aravó (a 1200 metres), els petits Duran i de la Llosa, i la Valira (a 960 metres), la qual va formar l’actual vall andorrana on està situada Andorra la Vella i Escaldes entre altres poblacions.
Als Pirineus orientals la llengua del Ter s'allargava només 3,5 km, i 7 km la del Freser. La de la Tet només davallava fins a 1600 metres, però rebia les llengües de la ribera de Balaguer (6,5 km) i del riu de Carançà (8 km). Els 57 km de la llengua de la Garona, amb 400 metres de gruix, transcorrien en territori català, on la reforçaven llengües afluents, per la dreta (l'Unyola) o per l'esquerra (l'Aigoamòtx, el riu de Valarties), de 10 a 15 km de llarg.
A més d'aquestes glaceres de vall, hi havia glaceres de circ, és a dir, sense llengües que baixaven pendent avall, més petites, penjades a 1400-1800 metres, de massissos individuals; com per exemple la del pic Galliner i del Turó, a la capçalera de l'Éssera, el Cadí, la Tosa d'Alp, el Puigmal, el pic de Bastiments, el Canigó, la Tossa Plana de Lles, Campquerdós, el Carlit i Madres.
De glaceres actuals veritables als Països Catalans n'hi ha 15 de cartografiades i totes a l'Alta Ribagorça. Les petites glaceres de l'alt Pirineus només avancen 1 o 2 metres cada any, i frontalment han retrocedit uns 300 m en el darrer segle i mig. Al sector català de Pocets es troben quatre glaceres: Pocets, la Paül, la coma de la Paül, amb la llengua més baixa de la Península Ibèrica (2570 metres d'altura), i Lliterola, al pic Perdiguero.
De la superfície anterior, les zones d’acumulació de gel de les glaceres, és a dir, on s’acumulava més neu de la que es desfeia, cobrien les zones situades damunt dels 2400 metres d’altura, tot i que a la vessant atlàntica cobrien zones per sobre dels 1800 metres. Les llengües de les glaceres baixaven fins a 900-1000 metres d’altura, i fins a 600-700 metres a la vessant atlàntica.
Als Països catalans, la glacera més occidental és la de l'Éssera, amb una llengua de 35 km de longitud, que moria a uns 900 metres d'altitud. La següent glacera cap a l’orient era la Noguera Ribagorçana, amb 22 km, que moria a 920 m i damunt la qual estava suspesa la llengua de la Noguera de Tor, que era afluent d’aquesta a 1080 metres d’altura. La Noguera Pallaresa tenia la conca glacial més important del vessant mediterrània: la vall principal recorria 52 km i davallava a 820 metres. Les valls glacials afluents per la dreta corresponien al riu de la Bonaigua, al d'Escrita i al Flamicell (18,5 km de longitud i fins a 1 000 metres d’altura); per l'esquerra, a la Noguera de Cardós (28 km i fins a 850 metres d’altura) i a la Noguera de Vallferrera (22 km i fins a 990 metres d’altura).
A la conca del Segre, més important que la vall glacial del riu Segre van ser les valls glacials dels afluents de la dreta; com el riu d'Angostrina (la seva llengua moria a 1400 metres), el riu d'Aravó (a 1200 metres), els petits Duran i de la Llosa, i la Valira (a 960 metres), la qual va formar l’actual vall andorrana on està situada Andorra la Vella i Escaldes entre altres poblacions.
Als Pirineus orientals la llengua del Ter s'allargava només 3,5 km, i 7 km la del Freser. La de la Tet només davallava fins a 1600 metres, però rebia les llengües de la ribera de Balaguer (6,5 km) i del riu de Carançà (8 km). Els 57 km de la llengua de la Garona, amb 400 metres de gruix, transcorrien en territori català, on la reforçaven llengües afluents, per la dreta (l'Unyola) o per l'esquerra (l'Aigoamòtx, el riu de Valarties), de 10 a 15 km de llarg.
A més d'aquestes glaceres de vall, hi havia glaceres de circ, és a dir, sense llengües que baixaven pendent avall, més petites, penjades a 1400-1800 metres, de massissos individuals; com per exemple la del pic Galliner i del Turó, a la capçalera de l'Éssera, el Cadí, la Tosa d'Alp, el Puigmal, el pic de Bastiments, el Canigó, la Tossa Plana de Lles, Campquerdós, el Carlit i Madres.
De glaceres actuals veritables als Països Catalans n'hi ha 15 de cartografiades i totes a l'Alta Ribagorça. Les petites glaceres de l'alt Pirineus només avancen 1 o 2 metres cada any, i frontalment han retrocedit uns 300 m en el darrer segle i mig. Al sector català de Pocets es troben quatre glaceres: Pocets, la Paül, la coma de la Paül, amb la llengua més baixa de la Península Ibèrica (2570 metres d'altura), i Lliterola, al pic Perdiguero.
El que no se sap es fins on retrocedirean les poques glaceres, ja anomenats mantells nivals per la seva poca dimensió, o si desapareixeran del tot.
Recorregut virtual per la Mer de Glace als Alps; una glacera representativa de les que hi havia hagut als Pirineus. Tampoc se sap fins on retrocedirà:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada