El Pedraforca no té una història geològica gaire diferent a la resta dels Pirineus, però la diferència és al resultat, una morfologia característica i única.
Fa entre 144 i 75 milions d’anys, durant el cretàci, es sedimenten a la zona roques marines, sobretot carbonats formats per zones marines tranquiles i amb esculls de rudistes.
A finals del cretaci, entre 75 i 69 milions d’anys, s'inicia la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i europea que provoquen la formació dels Pirineus. A mesura que les dues plaques es van acostant, les fractures es converteixen en encavalcaments; és a dir que els materials més antics s’enfilen damunt dels sediments més moderns i es produeixen apilaments de materials que donaran lloc a relleus elevats. Aquest apilament dels materials, que ara estan al cim del Pedraforca, durarà fins ara fa 66 milions d'anys.
Ja molt més endavant en el temps, fa entre 33 i 25 milions d'anys, quan encara la zona estava recoberta d'aigua marina tot hi haver-se produit el primer encavalcament o apilament; es produeix un altre encavalcament que situa els materials del cretàci damunt dels materials eocènics (molt més moderns) del Cadí. En total els materials del Pedraforca van patir un desplaçament d'uns 50 km cap al sud apilant-se per sobre dels que trovaven al seu pas.
Més endavant, fa 5 milions d'anys, durant el pliocè, l'encavalcament s'erosiona; en fa 2 que es produeixen les glaciacions, és l'anomenada era glacial, i des de fa 13.000 anys hi ha hagut erosió per part del vent, la pluja i el fred entre altres. Amb totes les erosions que ha patit tot el conjunt de l'apilament de materials s'han erosionat els materials més tous (enforcadura), i els més resistents han persistit donant lloc a relleus, les dues forques o pollegons. La tartera central és el resultat dels fragments trencats de la roca més dura de les forques que cauen sobre els materials més tous, més erosionats, de la part central.
El massís del Pedraforca és el resultat de l'orogènesi alpina a l'igual que la resta del Pirineu; però els plegaments i el posterior encavalcament que van patir els sediments, juntament amb l'erosió final han donat com a resultat una morfologia més que simbòlica.
Fa entre 144 i 75 milions d’anys, durant el cretàci, es sedimenten a la zona roques marines, sobretot carbonats formats per zones marines tranquiles i amb esculls de rudistes.
A finals del cretaci, entre 75 i 69 milions d’anys, s'inicia la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i europea que provoquen la formació dels Pirineus. A mesura que les dues plaques es van acostant, les fractures es converteixen en encavalcaments; és a dir que els materials més antics s’enfilen damunt dels sediments més moderns i es produeixen apilaments de materials que donaran lloc a relleus elevats. Aquest apilament dels materials, que ara estan al cim del Pedraforca, durarà fins ara fa 66 milions d'anys.
Ja molt més endavant en el temps, fa entre 33 i 25 milions d'anys, quan encara la zona estava recoberta d'aigua marina tot hi haver-se produit el primer encavalcament o apilament; es produeix un altre encavalcament que situa els materials del cretàci damunt dels materials eocènics (molt més moderns) del Cadí. En total els materials del Pedraforca van patir un desplaçament d'uns 50 km cap al sud apilant-se per sobre dels que trovaven al seu pas.
Més endavant, fa 5 milions d'anys, durant el pliocè, l'encavalcament s'erosiona; en fa 2 que es produeixen les glaciacions, és l'anomenada era glacial, i des de fa 13.000 anys hi ha hagut erosió per part del vent, la pluja i el fred entre altres. Amb totes les erosions que ha patit tot el conjunt de l'apilament de materials s'han erosionat els materials més tous (enforcadura), i els més resistents han persistit donant lloc a relleus, les dues forques o pollegons. La tartera central és el resultat dels fragments trencats de la roca més dura de les forques que cauen sobre els materials més tous, més erosionats, de la part central.
El massís del Pedraforca és el resultat de l'orogènesi alpina a l'igual que la resta del Pirineu; però els plegaments i el posterior encavalcament que van patir els sediments, juntament amb l'erosió final han donat com a resultat una morfologia més que simbòlica.
Les següents imatges són talls geològics del Pedraforca de sud a nord. El primer des del Cadí fins a Busa i el segon més ampliat. En colors verds els materials del cretàci corresponents al Pedraforca per sobre, de materials materials més moderns corresponents a la serra del Cadí i Busa en colors ocres i grocs; els colors marró fosc de la Cerdanya són materials Paleozoics (granits, pissarres i gneissos) molt més antics que els anteriors i equivalen als materials que es troben al llarg de tot l'eix dels Pirineus:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada