El Vallès i el Penedès constitueixen una estreta depressió disposada paral•lelament a la costa mediterrània i limitada per les serralades Pre-litoral i Litoral; són una fossa tectònica.
A començaments del Terciari (ara fa 60 milions d’anys aproximadament), un cop extingits els dinosaures i amb els Pirineus aixecant-se, el Vallès formava part de l’antic massís catalano-balear. D´aquest massís sortien els rius que, en arribar a l´antic mar interior català, deixaven el material que transportaven originant diversos deltes. Avui dia aquests dipòsits formen els relleus de St. Llorenç de Munt i Montserrat.
Posteriorment, durant l´Oligocè superior-Miocè (30 milions d'anys), es van produir un conjunt de fractures o falles que van dividir la zona en una sèrie de blocs. El bloc central, corresponent a la depressió, es va enfonsar, mentre que els blocs laterals, les serralades Litoral i Pre-litoral, quedaren aixecats; aquest fenomen s’anomena graben i està produït per extenció.
En el mateix període i mitjançant el mateix mecanisme també es van formar les fosses o valls de la Cerdanya, la Seu d’Urgell i el Solc de València, és a dir, la franja de mar que hi ha entre Barcelona-València i les Illes Balears. Només cal observar l’orientació de totes les estructures, que va de nord est a sud oest.
Qualsevol procés de graben o fossa tectònica va associat amb vulcanisme i activitat termal; el resultat en són els basalts d’Hostalric on damunt s'hi situa el castell, entre altres, i el termalisme encara perdura avui dia, està lligat a l´estructura i disposició de les falles que limiten la depressió. Té com a origen les aigües meteòriques que, en circular subterràniament, arriben al fons de la fossa, on les altes temperatures que hi ha les escalfen, llavors l´aigua puja molt ràpidament aprofitant les falles o fractures, de manera que surt a la superfície amb una temperatura de fins a 70ºC, com les de Caldes de Montbui situada jst al damunt de la fractura principal del Vallès.
Durant tot el Miocè (25 a 5 milions d’anys) els rius i torrents procedents d’aquestes muntanyes transportaren graves, sorres i fangs, que van anar omplint la depressió fins a convertir-la en una plana. En les parts més deprimides es van originar petits llacs, on es van formar carbonats i guixos com els de Vilobí del Penedès. Les abundants restes fòssils que trobem en aquestes zones donen constància del clima tropical que imperava. En aquest mateix període es van produir diverses pujades del nivell de mar, que entrant per la vall del Llobregat, van arribar més enllà de Rubí.
A partir del Quaternari (2 milions d’anys fins a l´actualitat) es van dipositar els materials que van tapar el relleu del Miocè. Aquests han donat a la plana el seu aspecte actual, amb un seguit de turonets allargats.
www.adenc.org
A començaments del Terciari (ara fa 60 milions d’anys aproximadament), un cop extingits els dinosaures i amb els Pirineus aixecant-se, el Vallès formava part de l’antic massís catalano-balear. D´aquest massís sortien els rius que, en arribar a l´antic mar interior català, deixaven el material que transportaven originant diversos deltes. Avui dia aquests dipòsits formen els relleus de St. Llorenç de Munt i Montserrat.
Posteriorment, durant l´Oligocè superior-Miocè (30 milions d'anys), es van produir un conjunt de fractures o falles que van dividir la zona en una sèrie de blocs. El bloc central, corresponent a la depressió, es va enfonsar, mentre que els blocs laterals, les serralades Litoral i Pre-litoral, quedaren aixecats; aquest fenomen s’anomena graben i està produït per extenció.
En el mateix període i mitjançant el mateix mecanisme també es van formar les fosses o valls de la Cerdanya, la Seu d’Urgell i el Solc de València, és a dir, la franja de mar que hi ha entre Barcelona-València i les Illes Balears. Només cal observar l’orientació de totes les estructures, que va de nord est a sud oest.
Qualsevol procés de graben o fossa tectònica va associat amb vulcanisme i activitat termal; el resultat en són els basalts d’Hostalric on damunt s'hi situa el castell, entre altres, i el termalisme encara perdura avui dia, està lligat a l´estructura i disposició de les falles que limiten la depressió. Té com a origen les aigües meteòriques que, en circular subterràniament, arriben al fons de la fossa, on les altes temperatures que hi ha les escalfen, llavors l´aigua puja molt ràpidament aprofitant les falles o fractures, de manera que surt a la superfície amb una temperatura de fins a 70ºC, com les de Caldes de Montbui situada jst al damunt de la fractura principal del Vallès.
Durant tot el Miocè (25 a 5 milions d’anys) els rius i torrents procedents d’aquestes muntanyes transportaren graves, sorres i fangs, que van anar omplint la depressió fins a convertir-la en una plana. En les parts més deprimides es van originar petits llacs, on es van formar carbonats i guixos com els de Vilobí del Penedès. Les abundants restes fòssils que trobem en aquestes zones donen constància del clima tropical que imperava. En aquest mateix període es van produir diverses pujades del nivell de mar, que entrant per la vall del Llobregat, van arribar més enllà de Rubí.
A partir del Quaternari (2 milions d’anys fins a l´actualitat) es van dipositar els materials que van tapar el relleu del Miocè. Aquests han donat a la plana el seu aspecte actual, amb un seguit de turonets allargats.
www.adenc.org
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada