On és?

On és aquesta estructura? I de quin tipus d'estructura geològica es tracta?

El futur del runam de Sallent

L'últim On és? de l'imaginorium correspon als runams de Sallent.

Aquests dipòsits suposen un problema per la salinització de l'entorn on estan situats. Us convido a reflexionar sobre el seu futur.

Una solució, que ja s'està duent a terme al dipòsit de Cardona, és la reutilització d'aquesta sal per fer-ne productes per a la indústria química. L'empresa encarregada n'és ERCROS, i estima que per reutilitzar el volum existent a Sallent trigaria més de 50 anys.

Una altra solució que està sobre la taula, i que en el seu moment va ser desestimada, consisteix en el rebliment de les galeries abandonades a les mines, així, a més de reduir volum a l'exterior es podrien evitar problemes de subsidència o d'esfondraments.

Per altra banda, una de les opcions més discutides ha estat la possibilitat de col·locar una lona impermeable que recobris tot el runam, així l'aigua de la pluja presumptivament no dissoldria ni s'emportaria les sals.

Bé, així doncs quina creieu que és la millor opció per solucionar el problema de salinització a la zona? A part dels tres esmentats n'hi ha de més eficaços? o de més barats?

La Vall de Lord fa 55 milions d'anys

Fa 55 milions d'anys, durant l'Ilerdià, anomenat així perquè va ser estudiat al Pirineu de Lleida, la Vall de Lord era una plataforma marina soma amb tendència a profunditzar-se. Aquesta plataforma marina es veu representada per les anomenades Calcàries amb Alveolina del Cadí, sobretot a la Serra del Port del Comte.

Aquestes calcàries poden arribar als 400 metres de gruix i estan formades per Alveolina, un foraminífer que vivia en aigües de plataformes marines a uns 40 metres de fondària. Quan morien els seus esquelets quedaven dipositats al fons, en ocasions formant barres litorals.

Ja que es tractava d'una plataforma marina també s'hi poden trobar fòssils de gasteròpodes, bivalves, pues d'eriçó de mar o els seus cossos sense pues, ja que quan moren se'ls separen del cos.

On és?

On és aquest runam? I de què?

Allaus a l'alt Cardener

Les zones d'allaus es classifiquen segons la conca hidrogràfica a la qual es produeixen.

Una zona d'allaus és la del Cardener, que està dividida segons les serres que la formen:

- Vessant sud i est de la Serra del Port del Comte
- Serra del Verd
- Serra d'Ensija
- Massís del Pedraforca

La Llegenda per interpretar un mapa d'allaus ràpidament és la següent:

(Feu clic a sobre per veure-la millor)

Mapa d'allaus del vessant sud del port del Comte:

Mapa d'allaus de la Serra del Verd:

Mapa d'allaus de la Serra d'Ensija:

Mapa d'allaus del Pedraforca:

Resulta que a les quatre serres de la conca del Cardener es produeix un major nombre d'allaus al vessant sud. Això es degut a una sèrie de factors.

- A causa de l'estructura de les serres, el vessant sud presenta un pendent molt més pronunciat.
- Al vessant sud, amb més pendent i per tant menys vegetació, s'hi troben superfícies més llises per on pot lliscar més fàcilment la neu.
- La tramuntana procedent del nord acumula grans gruixos de neu al vessant sud importats del vessant nord.
- Al vessant sud hi toca més el sol, això implica que els gruixos de neu es desestabilitzin més fàcilment.

Per veure el mapa complet:
Mapa 1:25 000 d'allaus del Cadí - Port del Comte - Serra del Verd - Ensija (IGC 2005)

Per veure altres zones d'allaus:
Mapes 1:25 000 de zones d'allaus de Catalunya (IGC)

Les discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys

El sud de la Vall de Lord és un dels paisatges més sorprenents del Prepirineu. S'hi troben els relleus de la Serra dels Bastets, Serra de Busa, Mola de Lord i Tossal de la Creu del Codó. Comprenen una sèrie de valls en sentit est-oest paral·leles a la geologia, i són travessades per algunes valls nord-sud que mostren talls de com és la geologia de la zona.

Les serres estan formades per conglomerats, mentre que al nord, on s'assenta la població de Sant Llorenç de Morunys, s'hi troben materials més facilment erosionables el relleu no és suau; així que es produeix un canvi brusc de relleu, evidenciant el canvi brusc també de litologies.

Aquestes estructures es van formar entre l'eocè i l'oligocè quan s'estaven aixecant els Pirineus. La zona es troba situada al front d'encavalcament pirinenc, és a dir, al límit on s'aixecava la serralada; per tant les àrees situades al nord s'aixecaven i les torrenteres que provenien d'aquests relleus desembocaven exactament a les actuals Serres de Busa, Bastets i Lord entre altres. Les torrenteres arrosegaven grava i còdols que han originat a l'actualitat els conglomerats de les Serres.

Mentre la part nord s'aixecava a la part sud s'hi dipositaven més materials. La progressió de la tectònica o aixecament determina que els propis estrats de conglomerats recent depositats es veiessin involucrats en la tectònica. Així doncs, entre l'eocè i l'oligocè, es va establir una relació molt complexa entre les parts que s'aixecaven i s'erosionaven amb les parts que es sedimentaven ja que es produïa simultàniament. Cada superfície erosionada quedava coberta per un nou estrat de conglomerats, que més endavant es veuria afectat també per la tectònica i l'erosió. Aquestes línies erosives s'han anomenat discordances, i pel fet que n'hi hagin de successives discordances progressives.

La tectònica i l'aixecament afecten els estrats pel nord

L'erosió afecta les zones més elevades, mentre que els materials erosionats es dipositen a les zones més baixes.

La tectònica i l'aixecament afecten els materials recentment dipositats.

Els materials aixecats recentment són erosionats novament, transportats i sedimentsts a les parts més baixes formant una nova discordança.

Les unitats estructurals responsables d'aixecar i empènyer els materials recentment depositats eren el Mantell del Port del Comte i Cadí, que arrossegaven sobre seu el Mantell del Pedraforca. La tectònica va originar dos plecs importants: el sinclinal de Busa, al nord del qual es troben els estrats verticals de la serra dels Bastets, i l'anticlinal de Puig-reig situat més al sud.

Context geològic de les discordances progressives. En vermell la ubicació de Sant Llorenç de Morunys, les fletxes indiquen la direcció i sentit del transport de materials per part de les torrenteres.

El primer en publicar un article sobre la zona va ser O. Riba al 1973, des de llavors se n'han realitzat motes publicacions. No es tracta d'una fenòmen únic, sinó el que millor s'observa i amb dimensions més grans. Serveix per entendre la formació dels Pirineus i el mateix model s'utilitza d'exemple en altres serralades.

Talls geològics realitzats per O. Riba (1973) on s'observen les estructures de les discordances progressives; primer al Tossal de la Creu del Codó i Serra Llarga, segon a la Mola de Lord i Tossal de Vallonga i tercer, a les Serres de Busa i Bastets.

Durant els darrers milions d'anys la zona s'ha anat erosionant donant lloc a les morfologies actuals, mentre les parts més toves s'erosionaven, els conglomerats més resistents generaven relleus en forma de crestes o barres si es disposen en estrats verticals, o bé en forma de mola si es disposen horitzontalment.

La Vall de Lord fa 60 milions d'anys

Fa aproximadament 60 milions d'anys, durant el Paleocè*, s'estaven aixecant els Pirineus, concretament el mantell superior del Pedraforca. Amb això es va formar una conca al front sud dels Pirineus (conca d'avantpaís), a la qual hi havia ambients fluvials, palustres i lacustres amb un clima força càlid.

Els materials resultants en són les anomenades Fàcies Garumnià*, esteses al llarg de tot el Prepirineu. Estan formades per argiles vermelles o negres si contenen matèria orgànica, carbonats i alguna capa de gresos quarsos que representen els cursos fluvials.

Aquestes fàcies a la Vall de Lord hi són poc representades, s'hi troben alguns metres d'argiles vermelles amb estrats prims de calcàries i gresos. Al sostre s'hi troba un estrat de calcàries bigarrades amb vermell i gris, són bioturbació o marques d'arrels de plantes que vivien a la zona en aquesta època.

Les argiles del Garumnià són molt impermeables i generen molts problemes d'inestabilitat arreu del país. A la Vall de Lord són les causants de la font de la Garganta que subministra aigua al Santuari de Lord i el Codó. A les calcàries amb decoloracions s'hi va fer una prova per utilitzar-les com a pedra ornamental, però la pedrera no va prosperar; ara s'hi observen grans blocs.

*A la columna de la dreta trobareu una simplifacació de la taula dels temps geològics (basada en la taula de l'Institut Geològic de Catalunuya) per poder-vos orientar millor.

On és?

Quin és el següent massís?

Aprofito per donar les solucions d'altres indrets.

Glacera de l'Aneto.

Estany de Banyoles.

Zona volcànica de la Garrotxa, el Croscat.

Delta de l'Ebre, Banya del Trabucador.

El Pedraforca.

Illes Medes, Meda Gran.

La mineralització de Coll de Port

A Coll de Port, situat entre els municipis de La Coma i la Pedra (Solsonès) i Tuixén (Alt Urgell), s'hi poden observar prospeccions mineres.

Situació de les prospeccions, en taronja, i l'escombrera de la major prospecció, en blau. Les prospeccions estan orientades segons la mineralització.

Aquestes prospeccions es van realitzar sobre un aflorament d'estrats carbonatats juràssics de l'Hettangià, és a dir, fa uns 200 milions d'anys. Pertanyen al Mantell Inferior del Pedraforca, que en aquest indret encavalca al Mantell del Cadí per la Serra del Port del Comte.

Imatges de la major prospecció a cel obert.

Escombrera de la prospecció.

El què s'intentava explotar era una mineralització, de caràcter aluminofèrrica, que es troba reblint cavitats d’origen càrstic. Entre els minerals d´alumini hi ha Bauxita (bohemita, diaspora, hidragirita), caolinita i alomigel; i entre els minerals de ferro hi ha goethita i hematites, el més abundant i que dóna color a la mineralització.

Detall de l'escombrera amb minerals aluminofèrrics.

La mineralització es va formar a partir de la dissolució en climes càlids de la roca carbonatada, les impureses d'alumini, ferro o altres no eren dissoltes per l'aigua i eren retingudes a les cavitats donant lloc a la mineralització amb una elevada concentració dels elements.

Evidentment, per les dimensions de l'explotació, aquesta no va prosperar.

Panoràmica de la Vall de Lord

Amb la següent panoràmica es pot observar part de la Vall de Lord. A part del paisatge es poden observar les discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys a les serres dels Bastets, Busa i Mola de Lord (meitat dreta de la imatge), amb materials de la conca de l'Ebre; també s'observa el mantell del Cadí (meitat esquerra de la imatge).

La consola permet veure detalls que amb una imatge convencional no s'observarien.

On és?

El guix de Guixers

Guixers és un municipi de la Vall de Lord, amb 150 habitants i 66 quilòmetres quadrats. Una de les seves principals activitats econòmiques és la indústria del guix, que també dóna vida a un sector de la Vall de Lord i Berguedà. L'empresa Knauf transforma el guix del municipi en plaques per a la construcció.

Des que l'empresa està en funcionament (uns quinze anys) s'ha explotat una mina a cel obert i actualment se'n està explotant una altra a Coll de Berles.

Vista general de la mina a cel obert de Coll de Berles, la planta de Knauf (al centre) i Sant Llorenç de Morunys

Mina a cel obert de Coll de Berles vista des de Cap de Balç al nord

La pregunta més freqüent entorn a aquest guix és "Fins quan durarà el guix?". Un primer pas per resoldre aquesta pregunta és consultar la base geològica 1:50000. Amb ella es poden observar diferents afloraments de guix al municipi de Guixers, els dos més pròxims a la planta de Knauf ja han estat explotats, però encara se'n poden observar onze més, això sí, alguns segurament no són rendibles per les seves dimensions reduïdes i/o la seva distància a la planta.

Mapa topogràfic amb la ubicació dels afloraments de guix, en taronja, al municipi de Guixers. Els martells indiquen la mina abandonada i l'actual. Cliqueu a sobre la imatge per veure-la millor.

Bé, Guixers no és l'únic municipi entorn la planta de Knauf al qual afloren els mateixos guixos. També afloren al terme municipal de La Coma i La Pedra, però la principal activitat econòmica d'aquest municipi és el turisme i les explotacions a cel obert no el beneficien gaire.

Mapa topogràfic dels afloraments de guix al municipi de La Coma i la Pedra, en taronja. Els martells indiquen l'actual mina de Coll de Berles. Cliqueu a sobre la imatge per veure-la millor.

Amb aquestes dades us deixo que feu un acte reflexiu per aproximar els anys que poden durar les extraccions de guix a la Vall de Lord.

Els guixos que s'estan explotant s'anomenen Guixos de Beuda, anomenats així ja que els van estudiar a aquesta població de la Garrotxa. Consisteixen en anhidrita (guix deshidratat) i, guix secundari, producte de la hidratació de l'anhidrita. L'anhidrita no és útil, així que el que realment s'explota és el guix secundari.

La formació Beuda és va dipositar durant el Lutecià, fa més de 40 milions d'anys, quan es va produir una baixada sobtada del nivell del mar; així el fons marí es convertí puntualment en terreny emergit. Aquest canvi va provocar la sedimentació dels guixos. Ha ajudat molt a saber més d'aquesta formació al llarg del Pirineu oriental la cerca de petroli.

El carst dels Forats

A la Serra de Pratformiu, a la comarca natural de la Vall de Lord, hi afloren calcaries i dolomies del Lias, és a dir, formades fa uns 200 milions d'anys. Les calcàries i les dolomies es dissolen amb l'aigua meteòrica formant cavitats subterrànies, aquestes no n'han estat una excepció. Assentada en aquests materials hi ha una masia abandonada i anomenada els Forats, nom que segurament no és arbitrari.

Serra de Pratformiu vista des del sud, en blau els materials Juràssics carstificats

Si es realitza la ruta des de Sant Llorenç de Morunys o Casabella fins a Pratformiu, passant pels Forats es pot observar a diferents escales la carstificació. Pels vorals del camí s'observen obertures i forats, sobretot de dimensions similars a un puny; en d'altres de més grans s'hi poden observar espeleotemes, és a dir dipòsits minerals típics de l'interior de cavitats com estalactites o estalagmites.

A les parets de la serra s'hi poden observar cavitats més grans, accessibles i fins i tot usades fa uns anys com a corral.

Vessant de la Serra de Pratformiu i obertura de la Balma Cigrona.

Interior de la Balma Cigrona, utilitzada anteriorment de corral.

Espeleotemes de la Balma Cigrona.

Paret natural amb indicis de carstificació.

El camí transcorre en ocasions pels vorals del Torrent de Pratformiu, que actualment també ajuda a la carstificació.

Cascada del Torrent de Pratformiu

Barranc del torrent.

Aquests materials juràssics i carstificats tenen una elevada capacitat d'emmagatzematge de fluids, en aquest cas aigua, degut a l'elevada porositat que tenen. Són els mateixos que a Les Roques del Minguell, situades al peu de la Serra del Verd i a la base de les quals s'hi troba una masia anomenada el Pujol, que presumptivament és propietat de Nestlé amb la finalitat de comercialitzar aigua mineral.

Relació entre els materials carstificats de la Serra de Pratformiu i els de les Roques del Minguell.

Si voleu veure millor alguna de les imatges feu clic a sobre per ampliar-la.