El Sol està emetent continuament partícules carregades elèctricament, protons amb carrega positiva i electrons amb carrega negativa. Aquest flux de particules emeses és el vent solar i la seva intensitat depèn de l'activitat del Sol.
Les partícules del vent solar viatgen a velocitats de 300 a 1000 quilòmetres per segon, i així triguen uns dos dies a arribar a la Terra; on a les seves proximitats son atretes pel camp magnètic terrestre. Les partícules flueixen pel camp magnètic terrestre de la mateixa manera que ho fa l'aigua d'un riu al voltant d'una pedra, i el vent solar deforma el camp magnètic.
El camp magnètic terrestre va del pol sud al pol nord; i les partícules carregades queden atrapades, viatgen a través del camp magnètic fins a col·lisionar amb l'atmosfera que està formada basicament per oxigen, nitrogen i nitrogen mol·lecular. Quan les partícules del vent solar col·lisisonen amb aquests elements de l'atmosfera aquests es carregen energèticament, i immediatament retornen l'energia en forma de llum. L'oxigen genera colors verd-grocs, el nitrogen vermell-rosats i el nitrogen mol·lecular blavosos; aquests són els colors i processos que generen les aurores polars.
Les aurores polars a l'hemisferi nord són Aurores Boreals i a l'hemisferi sud Aurores Australs, i ambdues es solen produïr de setembre a octubre i de març a abril.
En resum una aurora polar es genera quan una ejecció de vent solar topa amb els pols nord i sud del camp magnètic, produïnt una llum difusa.
Les aurores es produeixen tipicament entre els 95 i 1000 quilòmetres d'altura, ja que a més avall els àtoms no emetn llum amb el vent solar, i a més alçada no n'hi ha suficient quantitat per a que sigui visible.
S'han observat espectaculars aurores polars a Júpiter i Saturn que tenen camps magnètics superiors al de la Terra. A Mart i a algun satèl·lit de Júpiter com Ió també s'en generenn, ja que el planeta vermell té un camp magnètic i una distància al Sol similars a la Terra, però amb una atmosfera menys densa.
Les partícules del vent solar viatgen a velocitats de 300 a 1000 quilòmetres per segon, i així triguen uns dos dies a arribar a la Terra; on a les seves proximitats son atretes pel camp magnètic terrestre. Les partícules flueixen pel camp magnètic terrestre de la mateixa manera que ho fa l'aigua d'un riu al voltant d'una pedra, i el vent solar deforma el camp magnètic.
El camp magnètic terrestre va del pol sud al pol nord; i les partícules carregades queden atrapades, viatgen a través del camp magnètic fins a col·lisionar amb l'atmosfera que està formada basicament per oxigen, nitrogen i nitrogen mol·lecular. Quan les partícules del vent solar col·lisisonen amb aquests elements de l'atmosfera aquests es carregen energèticament, i immediatament retornen l'energia en forma de llum. L'oxigen genera colors verd-grocs, el nitrogen vermell-rosats i el nitrogen mol·lecular blavosos; aquests són els colors i processos que generen les aurores polars.
Les aurores polars a l'hemisferi nord són Aurores Boreals i a l'hemisferi sud Aurores Australs, i ambdues es solen produïr de setembre a octubre i de març a abril.
En resum una aurora polar es genera quan una ejecció de vent solar topa amb els pols nord i sud del camp magnètic, produïnt una llum difusa.
Les aurores es produeixen tipicament entre els 95 i 1000 quilòmetres d'altura, ja que a més avall els àtoms no emetn llum amb el vent solar, i a més alçada no n'hi ha suficient quantitat per a que sigui visible.
S'han observat espectaculars aurores polars a Júpiter i Saturn que tenen camps magnètics superiors al de la Terra. A Mart i a algun satèl·lit de Júpiter com Ió també s'en generenn, ja que el planeta vermell té un camp magnètic i una distància al Sol similars a la Terra, però amb una atmosfera menys densa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada